fenomen INFORMER i actituds intolerables al 2.0

Fa uns dies que no parem de veure a la premsa i mitjans de comunicació que el fenomen INFORMER i l’app GOSSIP estan fent estralls entre els joves, i els no tan joves.

Carles Capdevila – director del diariARA – escriu al facebook com a reflexió de l’article publical al diari d’avui:

Canvien oportunitats i riscos, nens i joves tenen noves eines per estimar-se i torturar-se. I la feina de pares i mares continua sent la de sempre, la més difícil: preparar les criatures tan bé com puguem perquè tinguin criteri i l’encertin més que la vessin. El problema ara es pot dir Informer però la solució és la de sempre: educació.

La meva resposta:

Certament, hem de seguir educant els fills i ara hem de fer que dins de les xarxes tinguin un comportament honest i respectuós. Aquest és el nostre repte per tal que totes les eines i tecnologies que tenim a l’abast serveixin per fer-los ciutadans més lliures i solidaris , i que sàpiguen utilitzar-les per treballar cooperativament i respectuosament com una finestra per obrir-se al món i les seves oportunitats.

Primer us comento d’on ve la meva indignació. Després us dic COM PODEM ATURAR aquests comportaments.

  • Res no justifica fer el troll a la web 2.0. Per mi, anar d’anònim és un indici clar de comportament troll.
  • Posar una plataforma on hi pugui haver lloc a l’assetjament cibernètic, crec que és tan condemnable com fer-lo directament. Per tant, la meva reprovació va tant a qui crea la pàgina FB o el compte de twitter, com aquells que van enviant missatges i van donant vida a “l’informer”.
  • La línia entre dir les coses, ofrendre , insultar i assetjar és molt fina. Els adolescents no ho tenen clar. Mentre no “em passi a mi” tot fa gràcia i “en dos dies s’oblida”. La víctima assetjada….no crec que ho oblidi en 2 dies.
  • Us recordo que hi ha possibilitat de fer denúncies al món “offline” pels conflictes generats a les plataformes “online”. Si sou víctimes d’assetjament, guardeu captures de pantalla del “cos del delicte”, aneu a les autoritats per tal que ells prenguin les mesures adequades.

Què podem fer per aturar-ho:

  • Primer de tot, mantenir la calma, mirem si l’informer de l’institut dels nostres fills està pujant de tot o es manté dins d’uns marges tolerables. Segurament passarà “la moda”, però mentre no passi no podem deixar de fer com si res. Si s’està fent assetjament, hem d’actuar amb calma.
  • Pel cas de l’app gossip. Controlar el to dels continguts. Si hi ha asstejament, contectar amb els propietaris de l’app. Pel que he anat llegint, s’estan posant mesures de control i s’estan expulsant usuaris.
  • Pels informers a facebook. Penseu que són pàgines de facebook i facebook té unes normes de conducta i de continguts que s’hi poden publicar. Per tant, hi ha la possibilitat de denunciar la pàgina i FB es veurà obligat a tancar-la o suspendre-la si hi ha prou denúncies. No sé quantes en calen, però he llegit casos d’escriptors i personatges públics a qui se’ls ha suspès el compte. O sigui que si a través de l’associació de mares i pares/famílies de l’escola es fa una acció coordinada, crec que es pot arribar a fer tancar el compte. Que n’obren un altre? Doncs, tornem-hi! Tornar a demanar que es tanqui el compte.
  • Pels comptes informes a twitter. Idem que a facebook. Cal sumar prou demandes de denúncies com perquè twitter suspengui el compte.

No interpreteu que vull bloquejar cap informer. He fet les captures de pantalla com exemple, perquè es puguin veure les passes per fer-ho..

A FACEBOOK. Si cliqueu les imatges se us obriran en més gran.

Denunciar la pàgina a facebook -1Denunciar la pàgina a facebook -2Denunciar la pàgina a facebook -3

A twitter – si us plau, no interpreteu que vull bloquejar l’informer de la UAB ! , és un exemple:

Blocar o denunciar un compte de twitter

Amb tot això, dir que el món 2.0 està fet per persones. Els conflictes els generem les persones. Que hem d’aprendre a conviure amb les noves maneres de comunicar-nos i evolucionar cap a usos responsables i respectuosos.

Personalment, segueixo apostant per tot allò de positiu que tenen les xarxes i la comunicació virtual. Per totes les persones que estic coneguent, amb qui col·laboro i treballo talment com si estéssim asseguts un al costat de l’altre en una oficina, per totes les possibilitats que em brinda de compartir, aprendre i viure.

Xela Falgueras

 

 

5 Comments

  1. Xela, comparteixo les teves paraules i les del fragment d’en Capdevila. L’educació és la clau en tot. Fa deu anys, no hi havia ni Twitter, ni Facebook ni YouTube, i d’aquí a una dècada, a saber que hi haurà. No podem negar-nos a les noves tecnologies –a l’evolució, al capdavall– però hem de ser-ne responsables, acceptar-ne les avantatges però també els perills implícits i, en aquest punt, no podem ser permissius.

    Fa dues generacions, la ràdio, la tele i la premsa eren altaveus a mans de pocs. Internet ha posat la funció amplificadora a mans de molts. La diferència rau en què, mentre que el periodisme es regeix per una deontologia professional –o hauria–, no tota la ciutadania actua d’acord amb les normes mínimes de civisme, respecte i tolerància.

  2. Salutacions, Xela i amics i amigues del bloc.

    Un assumpte certament preocupant a què cal prestar seriosa atenció, sens dubte. Com bé dius, i comparteix l’Aleix, al darrere de tot plegat hi ha l’educació. I, efectivament, hem de confiar-hi perquè les coses prenguin el camí que tothom entenem convenient. Ara bé, com també apunteu, hi ha coses que no podem controlar, i entre elles hi ha la manca de valors d’una societat en què la justícia i les institucions no funcionen com seria desitjable i en què la corrupció, la ignorància i dubtosos referents morals i d’èxit estan adquirint un protagonisme que tant de bo tinguessin altres models socials. Així les coses, entenc que les mesures que tan oportunament exposes al text són les millors que podem posar en pràctica des de la responsabilitat i el compromís. Gràcies per fer-nos-les extensives. Estic convençut que entre tots i totes anirem concebent noves idees que puguin resultar d’utilitat per a tothom.

    Una abraçada per a tothom!

  3. Molt bé Xela, comparteixo totes i cadascuna de les teves paraules, i resalto aquestes: “…..el món 2.0 està fet per persones. Els conflictes els generem les persones. Que hem d’aprendre a conviure amb les noves maneres de comunicar-nos i evolucionar cap a usos responsables i respectuosos”.

  4. Bon dia Xela, et vull felicitar pel teu post, però a mi em dona la sensació que aquest fenònem respon a una moda derivada d’una sèrie de TV adolescent “gossip girl” on curiosament els protagonistes es veuen “acosats” continuament per una pàgina web on surten els seus “affairs socials” continuament i que es difonen a tot el seu entorn social…crec que tot això que està esdevenint amb els informers i app “gossip” és una moda molt temporal que amb una gestió correcta pot esdevenir curiosa i divertida, però que com tot, amb una mala gestió, com la que s’està fent en molts “informers” pot esdevenir molt traicionador, per aquest motiu considero adient que des dels espais educatius s’ha de formar “ja” a les futures generacions (sembla ser que el fenomen “informer” només actua en un target jove molt determinat) de la importància de comunicar correctament un missatge, des del respecte i l’educació igualment envers el receptor i envers el subjecte-protagonista del missatge.

  5. Moltes gràcies a tots els que m’heu deixat el vostre comentari.
    Coincideixo totalment amb vosaltres, i per tant, em reafirmo en la meva creença que a les xarxes socials reflectim el que ens passa a la vida “offline”.
    Malauradament, vivim envoltats de molta falta d’honestedat i poc respecte. 🙁

Comments are closed.