objectiu: BLV forever!

Feliç 2013

Quants sms heu rebut amb desitjos per a un feliç 2013? Quants whatsapp amb vídeos, fotos i altres muntatges amb icones? Felicitacions a facebook, fotos a Instagram, missatges a twitter ? – quasi que podem comparar les festes i els menús de tots els nostres “following”….

Feliç 2013

 

La meva felicitació a IG va ser prou clara:

Tanmateix, si somniar és a l ‘abast de tots, val la pena somniar en coses grans i al mateix temps anar fent petites passes per poder assaborir cada fita assolida.#feliç2013 #happynewyear2013#newyearresolution #desitjosanynou

Encara no hem arribat a Reis i ja hem tingut un munt de trobades amb amics i família. Segur que tots, en algun moment, hem parlat de la crisi i dels seus devastadors efectes. Ja no ens atrevim a preguntar com va la vida….i la feina – “total paqué!” – ja sabem que no ens explicaran gaire coses bones.

La veritat, m’he hagut de mossegar la llengua en més d’una de les trobades per no aixecar-me enmig de la marea de desànim i crítiques contra el sistema financer i cridar:

  • Doncs jo el dia 2 de gener me’n vaig a donar-me d’alta d’autònoms!
  • Tinc un despatx que he pre-estrenat (sense mobles encara!) i tinc ja un munt de gent amb qui treballo des de fa vuit mesos i tinc projectes entrants….i segurament una segona “base d’operacions” a BCN!!!
  • Sí, i treballaré més de 10 hores al dia i cobraré com si en treballés 4….o menys!… i què!
  • Però faré projectes que seran MEUS i amb LA GENT QUE JO TRIO….i, a més, us he de dir que – no sé com m’ho faig! – a cada passa em vaig trobant més gent com jo (una colla de grillats?) que cada dia ens diem “aquesta crisi no és per a mi”.
  • Gent que em diu “ens hem conegut per twitter i són encantadors! En 10 minuts ens han resolt el que el nostre antic proveïdor no és capaç de resoldre – a qui  hem de perseguir perquè ens envïi un pressupost i ens ho faci”.
  • Persones que porten molt temps lluitant i que ara volen parlar de “la felicitat”, i s’hi volen guanyar uns quartos i tot! ( i és que ho faran!)
  • Dones que es meravellen que els obren les portes “empreses grans i de tota la vida” només perquè elles són educades i són responsables i serioses en els terminis de lliurament i en la feina ben feta.
  • Persones amb qui vaig començar a treballar amb la idea de “fem-ho! no podem perdre oportunitats, si no ens en sortim ja mirarem què canviem”. Persones que em diuen “Xela, ja som grandets,  no cal que ens diguem tot el que ens estimem i el que fem bé. Anem al gra i anem a parlar d’allò que encara no fem prou bé”.
  • Persones que malgrat viure situacions familiars i de salut difícil, sempre tenen ganes de fer coses noves i cada fita assolida el viuen com un autèntic regal en la seva vida.

Ara fa 1 any estava “esperant” a que em cridessin per fer una substitució en algun Institut en un radi de 50 km de casa (ensenyant música, anglès, filosofia o fent aula d’acollida, d’especialitats no me’n faltaven!). La crisi i retallades ja començaven a ser considerables pel mes de febrer…Havia invertit més de 10 mesos durant el 2011 – més de 1000 hores – en preparar unes oposicions que van ser brillants….però que “per falta de punts” em van deixar a les portes d’unes llistes d’espera….que són unes llistes fictícies a hores d’ara. Dona, més de 40 anys, potser massa formada amb temps fora del mercat laboral…a on havia “d’anar a buscar feina”? Si pel que em paguéssin, tret el transport, els cangurs per filles, patapim i patapam…em quedaria amb 300€ i un esgotament vital que no em deixaria ni riure a l’hora de sopar amb la meva família?

Amb ganes de passar-ho bé, vam iniciar busca’t la vida amb la Natàlia i l’Elena. Companyes d’aventures a qui agraeixo immensament tot el suport moral que ens donem, tots els cafès, els riures, les estones de cosir, totes els seus consells i opinions…cada minut que he passat amb elles!

Rient, rient, elles estan tirant endavant “a quatre mans artesanies” i jo tinc a punt “la meva empresa seriosa”.

El meu desig pel 2013 : és seguir amb aquesta il.lusió de BLV per sempre!

Felic 2013!

Xela Falgueras

 

 

3 Comments

  1. Hola Xela!!!
    No puc estar mes d’acord amb tu!!! M’has fet ficar la “gallina de piel” amb aquesta reflexió!!
    Ens ensortirem… i tant que si!!!!!
    Ànims i molta empenta!!!

    Pd. No et dessitgo “sort” perque amb aquesta actitud i vitalitat que tens no et caldrà!!!!

  2. Comparteixo la teva reflexió i em sento identificat, millor dit sóc culpable. Sóm uns “grillats”, però molt “feliços” de ser-ho. Som-hi! mirant endavant, vivint el present i no pensant en el passat. Tot és questió de passió i d’això a TU no t’en falta. Una abraçada!

Comments are closed.