Quan peti la bombolla 2.0 …..

la bombolla 2.0

L’altre dia asseguda al despatx d’una persona amb qui col·laboro i a qui respecto molt professionalment m’etziben: “recorda Xela el que et diré, el 2014 petarà la bombolla 2.0…”

Glups!….tot just m’acabo de donar d’alta d’autònoma, estic intentant crear una estructura mini-empresarial-sostenible (amb la moda dels emprenedors, tots ens imaginem que estem creant multinacionals, que no és el meu cas!….i perdoneu, no serà la pròpia magnificació de la vida online?) al mateix temps que em mato per tenir els clients actuals satisfets, intento agafar projectes nous, fer uns pressupostos amb cara i ulls, tenir els meus contractes revisats per l’advocada, estar al corrent d’Hisenda i SS…en fi…què us he d’explicar que no sabeu…doncs, en mig de tot això, i ara resulta que en un any i mig me n’he d’anar a l’aigua?

la bombolla 2.0 - busca't la vida

D’incidis no en falten:

  • Els títols de community manager quasi ja te’ls donen per correu. I sí, com que és “una professió amb futur”  més d’un desaprensiu et farà pagar gat per llebre. Llavors, com justifiques que escoles ben muntades amb professorat preparat i en actiu et faci pagar el-que-val-la-matrícula-realment?
  • Estem envoltats d’experts en social media i marketing digital. Xarxes socials totes elles amb noms estrangers, persones que s’autoproclamen profunds coneixedors dels funcionaments d’una xarxa social que cada quinze dies va canviant petits detalls en la configuració i la privacitat, perquè – en realitat – el problema el té a l’índex NASDAQ i per això compra, adquireix i es fusiona amb altres empreses d’altres aplicacions per sobreviure quan el seu problema d’arrel que és “tu no ets mòvil i no t’hi saps adaptar bé”…
  • Estem envoltats de la necessitat que algú ens digui “què faig per sortir de la crisi”. Llavors hem de categoritzar: “el que tu has de fer”. I a veure qui surt millor a la foto (suposo que a aquestes alçades tens clar que a internet la teva foto seeeeeempre és la millor).
  • Tenim milers d’usuaris infoxicats (intoxicats amb tant informació). Depenents i addictes a les xarxes i a la interconnexió al 2.0, desbordats per quantitat d’informació ingent que no sabem ni ordenar ni classificar per presentar adequadament….
  • I pel mig, anem marejant la perdiu: que si et cobro tant l’hora, aixòoooo val?,que si jo et poso això que és el millor, et faré uns excels, unes taules dinàmiques….Uns fent-ho molt bé, molts altres fent el que poden.
  • No cal seguir, cert?

Com em preparo jo perquè la bombolla no em peti a la cara?

  • Cada nou projecte, cada nou client m’ha d’entusiasmar. Així, no comptaré la feina per hores, sinó per feina feta. Així, no només es valora  “el que el client em paga en euros”, sempre hi ha molt més.  El dia que jo cregui que a un client no li aporto més, tristament, li ho hauré de dir.
  • Confidencialitat i discreció absoluta amb tota la informació que em passi el client. Pas  essencial. I com que la confiança és una cosa que es guanya amb molt de temps i es perd en un no-res, precisament aquí és on es veuran els professionals.
  • Cada client ha d’ocupar una parcel·la del meu cervell (*). L’he d’estudiar bé per entendre’l millor. M’he de posar a la seva pell i dir-li obertament per on crec que s’hauria d’anar, mullar-me, obrir opcions, explicar fins on jo no en sé prou, per on crec que podem començar, què fem per tirar endavant, com podem entrar a conversar amb clients, proveïdors, què fa la competència….La gent no em pagarà per ser “correcta”. Sinó perquè vegin que el camí a les xarxes es fa ca-da-di-a. En cada “m’agrada”, cada comentari, cada resposta a temps en missatges privats….i tot coordinat en una direcció!
  • No segrestar mai el client. Si estàs amb mi, és perquè ho vols. No et preocupis, si marxes, el teu blog serà teu i estarà ben construït, t’hauré etiquetat tots els alt text, t’hauré reduït totes les imatges per no menjar-me espai al teu servidor, l’allotjament el tens en un tercer i si em deixes, no et cal canviar d’allotjament….tota la feina feta portarà la meva petja (és l’avantatge del 2.0, no cal que diguis què saps fer, ensenya’m què has fet!).
  • Igualment, amb els meus col·laboradors, no vull intercanvis de % per traspassar-nos clients. Fés-li el descompte directament al client i si torna, senyal que està content amb tu.
  • Ser molt estricte en els terminis acordats. Respondre sempre als correus quan els rebo (gràcies, l’he rebut, el dia x et contesto). Arribar sempre puntualíssima a totes les meves cites. No t’explico les meves penes. Passa’m la feina i la tindràs per quan ho hem acordat.
  • Entregar tota la meva documentació, les meves factures i els meus pressupostos amb la qualitat que tindria una empresa amb 50 treballadors. A costa de moltes hores de fina, de molt de temps per entendre què necessita el client. A costa de cobrar 3 hores i treballar-ne 10. Ara en aquest moment necessito consolidar-me, no formar part de la bombolla!
  • Estar al dia. Seguir llegint i aprenent constantment. Seguir coneguent persones actives, envoltar-me de positivisme i de ganes de fer. Veure, comparar, provar, analitzar….
  • Però el més important: tenir sempre la certesa que si es vol fer una cosa, hi ha la manera de fer-la i que tot és qüestió de trobar-la. Les idees s’han d’executar i cada petit pas de l’execució és vital.

Jo crec que el secret de que la bombolla no em peti a la cara rau en què les hores de feina diària (d’estar al teu facebook, muntar-te el teu google reader, saludar personalment els teus seguidors, buscar-te converses de qualitat, dir-te que no facis clic des d’aquí,….) no me les treu ningú! I si cada petit pas d’aquests es fa bé, anem construïnt un edifici sòlid.

A aquestes alçades ja estic convençuda que el que et venc és temps. Sóc la teva “formigueta” i et dóno el temps que tu no tens i que jo t’escurço perquè ja tinc hores de vol, perquè la meva experiència professional i personal l’aplico al teu negoci, perquè estic en un entorn on m’ho passo bé i em sento còmoda i perquè com que sóc inquieta, t’asseguro que farem de tot menys seure i esperar a que vinguin els clients a casa teva. Els anirem a trobar on calgui!

Us convido a llegir l’article de Manuela Battaglini, presidenta d’AERCO“Hay mucho vendehúmos en el social media”

Tot i això, les cames encara em fan figa….en faré prou amb tot això per tal que la bombolla no m’esclati als meus nassos?

Xela Falgueras

(*) I per això, us vaig dir l’altre dia que no crec que pugui portar més de 10 clients….perquè  la meva multi-personalitat a la xarxa, també té un límit i és honest i professional reconèixer-ho!

5 Comments

  1. Estic d’acord, hi ha una bombolla i moltes mentides al voltant del 2.0. No tothom necessita un facebook ni un twitter, i no tothom necessita un community manager. I tot allò que es de mentida petarà. per altra banda, una feina ben feta, amb transparencia i sense enganys no té perquè estar afectada. Així que segueix endavant! 🙂

  2. Jo no em preocuparia tant. Concentra’t en el teu treball. Si, hi ha molt de TOT en la web pero al final, ja se sap, el movimiento se demuestra andando. I com deia un …. La feina ben feta no te fronteras! Esforç, constància i humilitat, bases pel creixement …. i l’exit!
    Salutacions,
    Toni 🙂

  3. Xela, em quedo amb “et dóno el temps que tu no tens i que jo t’escurço perquè ja tinc hores de vol”. Crec que és el que és. De la mateixa manera que busquem un gestor perquè amb cinc minuts et te enllestida la paperassa que tu trigues segles a complimentar.

    Això de la bombolla fa por, perquè tan cert és que hi és com que totes les bombolles acaben petant. Llavors és quan prevaldran la professionalitat i l’honestedat. Com diu la Georgina, no tothom necessita xarxes socials ni community manager, i nosaltres hem de ser capaços de dir-li-ho al client, com el sabater que et diu (o t’hauria de dir), mira, aquestes sabates no fan per tu, més avall trobaràs el que busques. Més que executors, també hem de ser orientadors i formadors, i sí, tranquil·litat, això també té un valor i un preu. Que tots hem de viure.

    Pel que fa als qui venen fum, n’hi ha un grapat. I compte amb eslògans temptadors o suposats títols oficials. Abans d’inscriure’s a cap curs o màster, més val preguntar a la xarxa i preguntar pel temari i pels objectius d’aprenentatge, que perquè et lliurin un llistat de webs i aplicacions 2.0 ja hi ha fòrums a Internet que t’ho expliquen. És així. Al capdavall, un ha de ser autodidacta i no deixar de formar-se mai.

  4. Bon article, Xela!…El 2.0 és un camí de comunicació i participació i si anem frisosos de quelcom en la nostra era és de comunicar-nos i construir el demà una mica entre tots. Si peta la bombolla, no pateixis; treballes molt i molt bé i això sempre dóna una dosi de sabó de bombolles extra! Un petó!

  5. Xela,
    Penso que l,important és la feina ben feta, i potser la bombolla esclatarà a aquells que fàcilment han aconseguit el títol de community manager i han venut allò que potser desconeixien o no coneixien prou. Treballant dur i de forma professional com ara, ja veuras com tens la feina assegurada!!

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*