Emprenedor: dir que NO i no semblar que vas de sobrat.

dir NO

Com emprenedor, has tingut aquest dilema? Jo el tinc tot sovint.

  • Bé perquè tinc la sort que, inesperadament, algú m’ha contactat per la web de la qual no en faig difusió * – visca! o….no visca….perquè l’estic desaprofitant! –  bé perquè tinc la sort que un client/projecte en el que treballo m’ha portat un contacte, bé perquè he anat a una trobada d’emprenedors i m’encanta parlar, descobrir i sempre estic oberta a noves aventures.
  • O bé, perquè un client em demana que faci “un plus”….que potser s’acaba convertint en una obligació. Un plus que segurament em motiva molt, però que requereix un temps extra, o una energia extra…o senzillament, que em destrossa l’agenda sense tenir marge d’actuació.
  • Altrament, perquè amb la meva embranzida de vegades vull conèixer tothom i ficar el nas  a totes bandes, i m’acaben convidant a molts actes i sessions de contactes i xerrades….
  • O perquè jo tinc al cap la direcció que vull prendre, però les coses no sempre passen com un les té planificades i cal prendre decisions: faig aquesta despesa/inversió?, compro ara aquest servei? és el moment de créixer i buscar un soci/col·laborador/becari (poseu-ho també acabat en -a , sisplau!)?…dir NO quan ets emprenedor

Necessito prioritzar i això vol dir haver de dir que no a alguns projectes….amb tots els riscos que comporta. Potser m’equivocaré i me n’estic anant cap un carreró sense sortida? No vull semblar que sóc una repatània que ho sap tot, una cap quadrat que no cedeix si un client arronsa el nas quan li proposo les meves condicions per treballar, o taxativament veig una cosa en blanc i negre i no vull ni parlar de cap tonalitat de gris.

Evidentment que necessito nous clients, nous socis, noves idees, noves col·laboracions….però cal fer tria!

No puc invertir hores ni enegies en projectes:

  • que em facin mal rotllo. Pel motiu que sigui. Que em treguin les ganes de crear i treballar. Projectes que només es justifiquin pels diners. Crec que és important cobrar en metàl·lic i però també pensar què més ens aporta aquell projecte: intercanvis de serveis, experiència, possibles contactes posteriors, il·lusió, ganes de provar…
  • tan dispersos que cadascun em comporti una corba d’aprenentatge de 2 mesos. Per tant, una mica de dispersió si…però la imprescindible. Què faig: els presento el meu pressupost, i els faig saber educadament els motius pels que no sóc la persona més indicada. Els dono el contacte d’altres persones de la meva confiança.
  • on la persona que el lidera….(ho sento!) no sigui puntual i àgil. Arribi tard a una cita, me l’anul·la el mateix dia, em telefona tard, no em respon si ha rebut un correu electrònic…. En resum: el que l’he de perseguir. Què faig: jo sóc sempre extremadament puntual…..la cosa acaba caient pel seu propi pes.
  • on ja em vaig super-ajustar quan vaig presentar pressupost, sempre estic treballant en mode “un plus” i a sobre paguen tard. És horrible! Jo entenc que els altres emprenedors també tenen els seus malsons financers…però no “me’ls puc menjar jo”. Si jo sóc puntualíssima en el lliurament dels meus compromisos, és just cobrar quan toca, no?
  • on hi hagi reticències per firmar un contracte/conveni. No m’he posat al RETA, pagat una RC, una LOPD, una advocada perquè em revisi els contractes, registrat una marca, etc….per acabar treballant en un limbo que quan hi hagi un problema em caigui el cel damunt i llavors m’enfonso per sempre.

Sóc conscient que m’estic tallant els peus en molts casos, sobretot perquè vull simplificar i sóc impacient. Però és que les meves hores, els meus minuts…. cada vegada valen més! Perquè tot el temps que dedico a la improductivitat, és un cost d’oportunitat. Un cost de temps que em drena les forces per tirar endavant. Un temps que no inverteixo ni en mi, ni en la meva família i amics, ni en la meva feina. 

Persones que m’aprecien em diuen que he de ser més flexible, … què us sembla? ….vaig de sobrada? :-/

Xela Falgueras

* Els que em seguiu de fa temps, sabeu que tinc múltiples personalitats digitals. xfdigital és la “part seriosa” del meu business i busca’t la vida® és la part divertida, distesa i emprenedora. Per qüestions de temps – com no! – he optat per potenciar blv i treballar pels clients (que per això em paguen) tot deixant xfdigital una mica a l’ombra….de moment.