Amb tanta febre d’emprenedors…acabarem prenent mal?

Febre emprenedora

Deixeu-me ser una mica cítrica avui. Després d’haver estat a la 3era edició del BizBarcelona, crec que tot el tema dels emprenedors s’està convertint descaradament en un negoci…que em temo que acabarà com molts altres nascuts en èpoques de vaques grasses.

Quina llàstima! No m’agrada gens pensar que el BizBarcelona s’estigui convertint en un circ romà on persones plenes de somnis i esperances – per motu propi o com a víctimes de la crisi – poden acabar anant a parar a la taula de molts voltors/lleons que no veuen més que en la febre emprenedora una altra oportunitat d’enriquir-se…

#NúvolAETNA
NúvolAETNA: equip estratègic d’AETNA Centre de Negocis + SVI consultors i Xela Falgueras. Treballar plegats fent xarxa és molt enriquidor.

Fa un parell de setmanes corria per les xarxes el No busques trabajo de Risto Mejide. Començo a tenir dubtes seriosos que tothom es pugui auto-ocupar i/o convertir en “emprenedor”. I no ho dic ni des de l’arrogància – perquè ni jo em considero la gran emprenedora – ni tampoc amb enveja – com més n’hi hagi, més competència?

Si no tots servim pel mateix, tots podem acabar reinventant-nos? Tots tenim les habilitats per fer-ho? I el caràcter? I les condicions de partida?

Evidentment que hem de començar a parlar a la gent que ningú no ens traurà les castanyes del foc! Clar que s’ha de fomentar l’emprenedoria i el “moure el cul de la cadira”! Que un mateix ha de dirigir la seva vida i la seva feina! Però no ens enganyem, estem novament davant la llei de la selva : només sobreviuran els més adaptats i més hàbils (per sort crec que ja no cal ser el més fort!)

No sé vosaltres, però jo veig molta gent que encara no ha assumit la situació en la que estem, i aquest és el primer pas per tirar endavant. Persones que deixen passar el temps pensant que tornarà la bonança, persones que confien que el govern farà alguna cosa…A què esperen? A perdre més temps?

En aquesta selva, crec que hem de tenir present:

  • Que ja no estem en una crisi, això és LA NOVA REALITAT. Qui no ho vegi encara, que es comenci a posar les piles ràpid.
  • S’acabat ser el gallet del corral. Aquí tots sumem. T’has de teixir una xarxa on hi càpiga molta gent petita. Comença a creure que la suma d’1+1 és més gran que 2….perquè ho és!
  • Si tens temps, estàs en molt bona posició. Però no badis. Has de moure’t,  i ràpid perquè quedar-se quiet dóna avantatge als que ja van fent camí. Per tant, els que s’acaben de quedar a l’atur, si cobren la prestació, des del dia 1: permeteu-vos uns dies de dol, però agafeu els trastos i comenceu a fer camí.
  • Per engegar un projecte, més que la gran ideaimporta l’execució de la idea. Fés petites passes en una direcció. Fés unes quantes pífies, però que no siguin prou grans com per enfonsar-te. Aixeca’t i endavant.
  • Tingues paciència, continua llaurant cada dia. Llaura en companyia. Segueix llaurant i no pensis que fer diners és el més important. Els fruits aniran arribant. La compensació de la feina ha de ser un mix de satisfacció, diners i aprenentatges, contactes, el-que-sigui per seguir endavant. 
  • Sigues sincer i honest. Respecta els teus principis i no et deixis embrutar. Després de la desfeta en la que vivim, jo crec que la gent valora i respecta l’autenticitat de principis.
  • Sigues positiu. Hi ha molt mal rotllo general. Tenir un sentit de positivitat t’ajudarà a atreure gent com tu i envoltar-te d’energies positives. Enmig de la grisor, sempre s’agraeix ser positiu, amb realisme i sentit de l’humor per encaixar els contratemps.

Jo m’he hagut de llençar a la piscina una mica empesa per les circumstàncies, però també crec que estava en una situació privilegiada:

  • perquè vaig tenir la sort que els meus pares van donar molta prioritat a la meva formació i jo la vaig aprofitar fins la darrera gota,
  • perquè considero que tinc un caràcter fort i sóc persistent i tenaç,
  • perquè he pogut treballar en posicions i llocs diferents i adquirir molta experiència en relativament poc temps,
  • perquè el meu entorn emocional és molt estable,
  • perquè en moments de vaques grasses vaig saber/poder guardar un roc a la faixa,
  • perquè a la meva edat, ja sé el que m’agrada i no, i ara faig el que vull seguint bastant el meu instint, passant-ho molt bé i sabent que segur que en sortiré amb alguna esgarrinxada, però que possiblement no m’estavellaré del tot.

Malauradament, crec que molta gent no té cap d’aquestes condicions de “privilegi”, i encara es mou en clixés del passat. Per això… acabarem prenent mal?

Xela Falgueras

4 Comments

  1. Estic d’acord. Vaig veure-hi molta paradeta. Les xerrades estaven bé, però algunes eren molt superficials. I ara mateix, als professionals autònoms (que no necessàriament emprenedors), els (ens) calen eines. Un saló d’emprenedoria queda per imatge, és indubtable, però també cal assegurar-ne l’efectivitat.

1 Trackback / Pingback

  1. Speed up your bussiness al Biz Barcelona? | Aleix Cabrera

Comments are closed.