Vacances?

Esperar tot un any per fer vacances?

31 de juliol. Clar que dilluns dia 29 molts ja van començar el “mode vacances”.

Un país que es paralitza – i en el millor dels casos, es mig paralitza – perquè arriba la calor. Tothom es desitja bones vacances i enmig del clima d’atur, qui encara treballa ho ha de dir en veu baixa, perquè quasi que és una vergonya tenir feina i…no fer vacances per l’agost.

Mai he entès aquest model anacrònic i paternalista.

  • Igual que de paternalista és cobrar les pagues dobles per Nadal i estiu.
  • El nostre amo, que a més d’administrar la nostra vida i el nostre temps, ens administra els diners per les vacances perquè nosaltes som immadurs i no en sabríem.
  • El nostre amo  que ens posa reunions fora d’hores, que vol manar per imposició i que ens imposa també que “tanquem  l’agost”.
  • El nostre amo que quan tenim una bona idea se la fa seva i quan hi ha un problema tothom l’amaga sota la catifa perquè no es senti la pudor…i així anem passant el bulto i el temps.
  • El nostre amo a qui hem de donar les gràcies que ens deixi rosegar quatre engrunes a mode de sou que en mots casos no té res a veure amb la productivitat o amb la feina feta, sempre i quan – és clar – haguem escalfat convenientment la cadira les hores que marca el contracte/conveni.

Definitivament “Spain is different”, quan vaig treballar a Anglaterra, el meu amo  era ben diferent:

  • Em donava  20 o 25 dies cada any per vacances (depenent de l’antiguitat i dels “premis” que et guanyéssis). En aquest còmput hi entrava tot: dies personals, vacances, ponts…En principi, difícilment et podies agafar més de 2 setmanes seguides, i des de llavors he seguit amb aquest ritme.
  • Em dividia en 12 pagues… i repartia “bonus” extres trimestrals d’acord amb el rendiment de tot el departament. “Bonus” que celebràvem tots plegats amb un dinar fred a l’oficina divendres al migdia. Excepcionalment, ens trobàvem al pub per unes cerveses.
  • Em donava una parcel·la de negoci ( és a dir, uns quants clients) i em donava la responsabilitat de gestionar-la amb totes les conseqüències.
  • M’obligava a mi a citar-lo jo per tenir una reunió “one-in-one” i exposar-li com anava la meva/seva parcel·la de negoci. Quan tenia un problema, m’obligava a presentar-me amb les causes del problema i possibles solucions per discutir amb ell i no deixar que la bomba ens esclatés a les mans.
  • Ens feia una avaluació 360º un cop l’any, on els percentils 90 i 10 rebien premis i càstigs correlativament. Podies ser molt bo, però si no eres tan ràpid com la resta, tenies 6 mesos per posar-te les piles o buscar-te una altra feina.
  • Em pagava per la feina i resultats, o sigui que si tenies una reunió amb Japó i USA simultàniament, algú la faria des de casa a les 5 am o les 11 pm,  i altres en “horari d’oficina”. Es feia a l’hora que tocava, en torns rotatius mensuals i no hi havia cap discussió. Igualment, em deixava que anés a l’oficina amb certa flexibilitat i a final de trimestre, passar-hi un diumenge era més que habitual al departament. Per dinar, uns baixàvem a la cantina a l’hora que ens semblava ( entre les 11am i les 4pm), i d’altres pujavem les safates al costat de l’ordinador.
  • Aquest amo és una de les empreses tecnològiques punteres de Silicon Valley…prop de SF, el tan preuat model amb qui Barcelona es vol emmirallar.
Esperar tot un any per fer vacances?
Foto base de r2hox a flickr (llicència CC)

Vacances? Sí, he agafat uns dies. Durant les vacances opero en un mode “brainstorming/reset” combinatNo desconnecto mai completament, no em puc “abstreure” de mi mateixa ni tampoc ho vull fer. M’agrada el que faig, vaig deixar molta feina programada abans de marxar i cada dia vaig fer la visita general ràpida.

Ara torno a estar rodant, quant tants d’altres són de vacances. Ha estat tornar i ja he planificat dues reunions per projectes que començaran …ara! en ple mes d’agost.

Xela Falgueras

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*