Infoxicació

infoxicació
imatge flickr/NomadicLass

Infoxicació = intoxicació per excés d’informació.

Si encara no ho esteu, pronostico que no us falta gaire per caure’n víctimes.

Heu notat que fa un any era més fàcil tenir seguidors a twitter (vull dir, seguidors de veritat, no follow-back) ? Aconseguir més likes i comentaris a facebook ? Que us deixessin més comentaris al bloc? Que era més fàcil ser enginyós a les xarxes socials? Que el que fèieu fa 6 mesos ara ja…té poc efecte?

BOOOOOM ! Tothom “ha descobert” la web 2.0 i s’està acumulant una de morralla i soroll, i voltes-en-rodó (tots parlen del mateix entre tots) que no us vull ni explicar. El públic objectiu ( permeteu-me aquí un #GLUPS! en majúscula, pobret públic objectiu ) està essent bombardejat!

S’està infoxicant tant a tort i a dret  que per això jo recomanaria tenir present aquests remeis abans que els vostres fans/followers/com-n’hi-vulgueu-dir s’infoxiquin i us odïin a mort:

  • Menys és més. Els missatges a les xarxes doncs: més senzills, més imatges que parlin per si soles, més directe i menys “bon rotllet continu” (que molts ja sabem que és fals).
  • Invertim “a casa nostra”. Comencem a posar pistonada a les nostres webs i blocs i no pensem que facebook (el gran rei de les xarxes…de moment) ens salvarà. Al contrari, facebook ha posat la directa i ara si no pagues….òrganicament a pocs llocs arribaràs. Amb el twitter, tampoc ens compliquem molt, anem generant tràfic a la web i no juguem a fer trencaclosques. Bé, això només per esmentar els top social media.
  • Defugim de webs super-xupi-guai estil gimcama. Sense anar més lluny, per fer uns tràmits de canviar la meva tarifa telefònica al mòbil, vaig estar 15 minuts passant pantalles, entrant dades i fent tota mena de cabrioles. Final: telefonada al nº d’assistència i resolt. Webs súper senzilles (us sona el ‘flat design’?) , responsives, que es carreguin ràpidament i que tinguin la informació disponible a 1 toc de dit. (ull! 1 i no 2!)
  • Introduïm la gamificació i el famós “màrqueting emocional”. En resum: que la gent s’ho passi bé – dins d’un context, és clar – i que parlem transmetent alguna cosa que impliqui emocions. No podem fer una cartelleria freda, simplista i avorrida. O no podem relacionar directament la paraula amor/estimar/agradar amb una imatge d’un cor. Una mica més d’enginy sisplau! Igualment, no fem concursos/activitats maratonianes i enrevessades. Com més fàcil d’entendre i de participar, millor.
  • “Buen rollismo” d’acord, però sense ensucrar. Per a molts negocis no serveix absolutament de res. Sí, tindràs likes….però…res més! Es pot transmetre positivisme i resolució de moltes maneres. No cal que tots siguem Mr Wonderful (ja ho són ells i ho fan molt bé).
  • Pronostico que a finals del 2014 neixerà el  subjecte “xarxa-zero”. La persona que optarà per viure 100% offline, sense mòbil, sense xarxes, a l’estil dels nostres pares, o nosaltres de petits. Segurament serà un nínxol petit, com ho eren fa 5 anys els que volien menjar biològic/orgànic o els que parlaven del km 0. Això, està al caure. Qui sigui capaç d’atraure aquest petit nínxol de mercat només farà que créixer.

I ara, d’acord amb els estàndards, em toca tancar aquest post amb una pregunta: I tu, què fas per no infoxicar els teus seguidors?

DONCS NO!  El meu final és AL LORO! QUE S’ESTÀ OMPLINT LA PICA! Ara veurem qui juga a primera divisió i qui està fent d’intrús!

Xela Falgueras

infoxicació
Infoxicats! Ens estem passant entre tots! imatge flickr/NomadicLass

2 Comments

  1. Estic absolutament d’acord en tots els punts. M’agrada molt aquesta entrada. Em comencen a avorrir els posts que entren cada dia. S’ha creat una rutina en la que sempre és més del mateix. Estem en un “bucle”? I a mi el que em passa quan veig tant trànsit d’info és que em bloquejo. Aquest és un món que has d’anar molt ràpid i primer em feia gràcia, però la pressió em fa fugir les idees i les ganes de compartir. Hauré de canviar d’estratègia, per exemple, publicar quan senzillament em vingui de gust i il·lusió per a fer conèixer alguna cosa. Cert? 😉

    • Montse,
      Certament cal publicar amb il·lusió i autenticitat. El que passa és que també sabem que hem de tenir continuïtat per no deixar morir la nostra construcció i tenir els seguidors amb ganes de més. En resum, arribar és relativament fàcil, el que costa és mantenir-se. I al món 2.0 estem arribant i mantenint-nos contínuament. Per això es parla tant i tant del màrqueting dels continguts. Importa què expliques i com ho expliques per tal de ser diferent. I no tothom “és diferent”. Gràcies pel teu comentari!

Comments are closed.