Si no ho comparteixes…no ho has fet

Davant les notes de “hem marxat de vacances” i l’allau d’imatges que ja m’imagino que veuré en els propers dies a les xarxes socials, deixeu-me ser una mica crítica amb tot plegat.

Hem arribat a un punt que ratlla l’absurditat.

Recordeu aquells subjectes de l’era analògica que quan feien viatges ho veien tot a través del visor de la càmera de vídeo o fotografia? Que quan arribaven a casa, en revisar les imatges sabien on havien estat, perquè mentre hi eren només tenien pendent que la bateria no s’acabés i que poguessin gravar-ho tot….per a la posteritat.

Us sona?

Surto a prendre un refresc amb unes adolescents. Tant bon punt porten les begudes ràpid a treure el mòbil i fer fotos per enviar a tort i a dret ‘que se sàpiga què fem’. La meva sorpresa és majúscula quan al cap de cinc minuts l’escena es repeteix a la taula del costat amb una colla de turistes que no arriben a la trentena.

Aquestes adolescents m’expliquen que queden per a fer festes de pijama on l’única activitat és fer selfies i fer fotos ‘del que estan fent’ amb la finalitat que les persones no convidades ho puguin seguir quasi-en-directe. Doncs, per què no les van convidar? Després d’aquesta festa, apart de les fotos, alguna cosa més? Nop!

Sí, penosament em dedico a la comunicació online i passo moltes hores a les xarxes socials. Per veure, tristement, que en moltes ocasions no serveixen per a res més que per a crear un alter-ego fantàstic i a qui tothom ‘enveja’ perquè és més que perfecte! Ens passem tantes hores vivint a través dels nostres mòbils i les xarxes socials que quan tinguem temps, ja rebobinarem i assaborirem els moments que vam viure ‘offline’. La pregunta és: quan hi haurà aquest temps per rebobinar?

Per aquells que marxeu de vacances. Alguna imatge, bé.

El meu consell: guardeu-vos les més especials a la vostra memòria privada. Allà on sempre les podrem recuperar i gaudir dels seus colors, les olors i els sons de les persones que van fer possible aquell moment que ha valgut la pena viure.

No cal que anem d’un costat a l’altre. Al mig s’hi viu la mar de bé 🙂

Xela Falgueras

IMG_20140728_153005
Què…. enveja del meu gelat? Mmmmmmm…..