Xarxes socials: el circ dels EGOs

facebook i ego
Imatge de cuarantazon.com

Si un conegut programa de TV3 és el ‘circ de la tele’ per analogia… les xarxes socials són el circ dels nostres egos?

Permeteu-me ser molt crítica avui, perquè fa ja molt de temps que vaig rumiant si no hi ha gent que ha perdut completament l’oremus. Ah! I que vagi per endavant que els exemples que poso no tenen cap malícia ni van dirigits a cap cas en concret.

Les xarxes socials ens han permès a cadascun de nosaltres – particulars i empreses – tenir un altaveu i poder explicar allò que més ens convé – siguem francs – a la nostra audiència. Realment, és una eina molt potent per a poder fer arribar els nostres missatges a gent amb certa afinitat a nosaltres (segueix llegint*). Però hem tingut la mala sort que hem sortit de la bombolla immobiliària per passar a la bombolla 2.0 i fer creure a molts que la solució als nostres problemes són les xarxes socials…segur?

facebook i alter ego
Imatge via geekalia.com

En més d’una ocasió m’he trobat dient a un client que “si no tens X fans…no ets creïble”, però llavors m’afanyo a afegir que “estem en un catch 22”. És a dir, ara ja és imprescindible tenir presència a les xarxes (no cal totes, però algunes sí), però aquesta presència NO ÉS GRATIS i NO ENS GARANTEIX l’ÈXIT al nostre negoci. Així doncs, quan hem de dir prou?

Cada dia veig més fotos de selfies (que en nenes de 15 anys amb tota l’efervescència adolescent puc entendre, però que en certes persones….ups?!), més persones exposant cada detall del seu súper-viatge (realment cal?), explicant les glòries del dia tal (guau! una gran presentació! una gran participació! una gran conferència!…), fotos on ja hem après a posturejar com cal … a canvi de …molts m’agrada (o likes que queda més IN).

Busques molts likes pensant que un dia seràs súper popular (viral, digues-n’hi com vulguis) i tothom voldrà comprar la teva moto i aquest dia… no arriba mai. Perquè per molts cors, likes, RT…a les xarxes ens és molt fàcil prémer el botó…però convertir tot això en facturació….és MOLT DIFÍCIL. Què dic! MOLT i MOLT més difícil del que et penses. Com la pastanaga i el ruc…i pitjor!

T’has preguntat (*) quantes vegades no has fet un like pensant ‘vaja xulo/a estàs fet/a’ ? I quants no pensen ‘Sí, molt de postureig però sé que no pagues als teus col·laboradors com cal o tractes al teu equip com un drap brut o ets un fantasma o…’ O sigui que, quin percentatge d’aquest likes són like o ‘ok et faig el pilota’ ? O tens fans completament aborregats que com més ximple més agrada ? (No cal que recordem els exemples patètics de moltes estrelles mediàtiques)

Fa pocs dies parlàvem amb professionals de les xarxes que moltes vegades ens veiem obligats a posar-nos medalles per tal que els nostres clients vegin que estem actius i que tinguin confiança que ‘sabem de què et parlem’. Jo més que medalles amb molts posts a blv i els meus comentaris, crec que de vegades – directament –  m’auto-disparo trets als meus propis peus, però és que hi ha reflexions crítiques que penso que s’han de fer.

facebook i ego
Imatge de cuarantazon.com

Les línies que separen la realitat de la ficció a les xarxes….no sé si m’atreveixo a dir que són molt fines…o molt gruixudes. Persones que super-xupi-guai fan una crida a les seves xarxes perquè busquen col·laboradors i tu envies un CV per veure què passa i…no passa res! (ni es molesten a donar-te les gràcies per l’interès?). És clar, com més m’agrades més amunt estàs de la resta dels humans?

Com que L’EGO NO TÉ LÍMITS, la teva limitació a les xarxes l’acaba posant el teu pressupost (digues-n’hi temps i/o diners). Sí, jo mateixa li he dit a un possible client ‘Què fas pagant aquesta quantitat de diners a un/a CM? Que no veus que no t’ho pots permetre?’

Solució?  Torna a posar el cap sobre les espatlles i deixa que l’ego pateixi una mica. Si tens la sort de treballar amb gent que té les prioritats clares, centreu-vos en allò que us porta ingressos i destineu una part limitada a màrqueting/comunicació/xxss, sense obsessions i procurant treure-hi el màxim suc…mentrestant, dóna un excel·lent servei/producte, organitza trobades offline, paga bé als teus proveïdors, tracta a tot possible client com si fos el millor client…Vaja, sorpresa! Fem les coses bé com sempre i deixem-nos de tanta bajanada d’adolescents!

Dit això…Vinga! Feu-me uns quants likes i RT que tinc la moral baixa avui 😉

Xela Falgueras