Dona i emprenedora. Glamour o fregona?

dona i emprenedora

Llegia recentment un article del ‘diari empresarial de Catalunya’ un titular que deia que ser dona i emprenedora ven molt (*).

Em va venir al cap un client que en proposar-me un projecte que vaig acceptar molt gustosament em va dir:  Xela, pensa que això és un projecte de gourmet i fregona.

No, no patiu que no anirem als tòpics de les dones, la discriminació, la diferència de sous, etc. Res de tot això. Només vull posar sobre la taula unes quantes vivències i converses que he compartit amb altres dones que vam ser educades per ‘ser lliures i iguals que els homes’ i que ens hem trobat que el preu de la llibertat és molt alt encara en ple s. XXI, però que estem disposades a pagar-lo.

Crec que posant-nos l’etiqueta de ‘dona’ no ens fem cap favor. No em pregunteu per què, però des del primer dia les ‘associacions de dones empresàries’, ‘dones emprenedores de tal lloc’ no m’han despertat especial simpatia. Mai he anat a una reunió ‘de dones’ pel sol fet de ser dones que fan alguna cosa com a dones.

Recordo fa temps que un dels meus caps en la meva valoració anual em va deixar anar el comentari ‘sempre véns molt arreglada i amb bona presència’, evidentment, m’ho vaig prendre com a un insult.

Una dona no comença a tenir problemes reals fins que no arriben els fills. Llavors passem a jugar de primera a tercera divisió. Per tant, aquesta noia jove emprenedora amb tant de glamour avui, que m’ho expliqui d’aquí a 10 anys si decideix optar per tenir família.

Sí, embarassada de 8 mesos de la meva primera filla, jo encara pensava que passades unes setmanes després de parir podria tornar a treballar com si res. Treballava per a una multinacional americana amb seu al Silicon Valley i de pegues no me n’haguessin posat, però innocent de mi, no vaig calibrar que les conjuncions d’altres factors van fer que la meva vida ja no tornés a ser mai més igual (ep! no dic que sigui pitjor, sinó que les meves prioritats van canviar, i molt!)

Moltes dones acabem essent emprenedores a partir de la quarentena, quan el mercat laboral ha decidit que és hora de substituir-nos per una noia de 25 anys (la noia jove i obedient…emprenedora o no). O sigui que, dona emprenedora i jove…segurament ni són la majoria, ni l’adjectiu predominant és emprenedora. Trist, oi?

No em pregunteu per què, però des del primer dia les ‘associacions de dones empresàries’, ‘dones emprenedores de tal lloc’ m’han despertat especial simpatia.

Conec moltes dones que fan autèntics malabars per combinar una vida laboral amb la logística familiar i que mentre van de viatge cap a una reunió tenen al cap que cal comprar el sabó de rentar plats o que divendres a la tarda han d’acompanyar la filla a un festival de no-sé-què.

dona i emprenedoraDones que estem disposades a carregar-nos amb el doble de feina ( la de dins de casa i la de fora ) perquè sabem que el nostre cervell, per molt que ens agradi tenir cura de les nostres cries, necessita estímuls per als que ens van educar (ens van educar per ser lliures i iguals, recordeu?).

Més d’una vegada, m’he trobat amb converses amb altres dones emprenedores del tipus ‘tinc un whats per preguntar què he preparat per sopar per als nens’ o ‘sí, com que havia de ser fora tot el dia, a les 7 del matí he deixat el dinar fet’.

Dones que amb 5 fills tiren empreses endavant, que planxen a les 11 de la nit, responen e-mails a quarts d’una de la matinada, que es passen la nit recollint vomitones, perquè sí, les malalties dels fills s’encadenen en una setmana de nits en blanc  justament quan tenim reunions crucials i hem d’estar ‘divinas de la muerte’.

Mai no he utilitzat les meves armes de dona per a aconseguir una feina o una posició. Treballo bé amb homes i dones i faig equip amb qui convingui per a arribar als objetcius.

Les malalties dels fills s’encadenen en una setmana de nits en blanc justament quan tenim reunions crucials i hem d’estar ‘divinas de la muerte’.

Segurament,  ‘glamour i fregona’ seria la definició perfecta per a tantíssimes dones que ens hem hagut de convertir en emprenedores perquè una vegada superats tots els obstacles, haver parit i criat fills, haver viscut uns quants anys i après que ‘ens van vendre gat per llebre’, pensem que volem deixar una emprempta més enllà de la nostra genètica i contribuir a la tribu humana de la que formem part.

Xela Falgueras

(*) Literalment el títol de l’article és “La imatge de noia jove emprenedora tira molt mediàticament”. Des d’aquí volem felicitar la Sara Giménez i desitjar-li molt d’èxit en tots els seus projectes personals, que de ben segur en seran molts.

 

Dona emprenedora glamour i fregona

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*