Viure del social media…o del ‘social mierder’

viure del social media
Ens identificaràs perquè som els frikies que ho apuntem tot via mòbil

– A què et dediques tu?

Per norma general em nego a dir que sóc ‘community manager’. Tot i això, em segueixen mirant amb cara rara si dic que treballo en comunicació digital o màrqueting online. Sincerament, no em vull ni imaginar la cara si dic que visc del ‘social mierder’.

No m’agrada utilitzar paraules que ja sonen a nova bombolla de fum i xerrameca. Tampoc no expressen massa bé el concepte del que faig, perquè el que faig està en constant evolució. Tampoc no m’agrada gens la paraula consultoria, perquè jo sóc d’aquelles que m’arremango amb els meus clients i m’enfango fins el capdamunt.

Es pot viure del social media? Realment és una ‘professió de futur’?

Moltes vegades m’ho pregunto i més aviat diria que es trampeja la situació, i depèn molt de les habilitats que un tingui per reinventar-se i adaptar-se a nous models d’empresa i projectes.

Uns quants – bastants – viuen de donar classes i explicar com es gestionen les xarxes socials, com gestionar campanyes de promoció online, com definir estratègies, etc. Hi ha molt bons professionals que fan classes per empreses, gremis o en escoles de màrqueting digital.  Els més competents, al meu entendre, són aquells que combinen la docència amb la pràctica professional, perquè saben bé de què parlen.

Uns altres, es dediquen a gestionar els continguts per a clients de grans agències. M’imagino que en la majoria de casos executen el que els caps pensants han dissenyat. Us ho ben regalo! No hi he treballat mai, però m’imagino el matxaquito de torn, amb una feina acaba essent la mecànica de programar i copiar+enganxar, bàsicament. Si el vostre community manager ve a través d’agència, no us sorprengui que no estigui súper emocionat pel vostre projecte.

N’hi ha que són experts-consultors. Si no tenen una súper-agència, la majoria viuen de donar conferències i explicar meravelles – que no ho són tant – per seguir donant corda a la resta de professionals del sector. Ull amb els gurús! Acostumats a grans xifres i exemples de campanyes que costen milions de dòlars, potser no entenen els petits intríngulis de la teva empresa. Molts d’aquests són els que fan les estratègies i potser no veuen com adaptar-les al teu dia a dia, essent creatius i conservant la teva essència. Aquests professionals, segurament, són els que s’hi guanyen més bé la vida, però potser s’hauran de reinventar enmig de tots els autònoms – ai! que n’hem de dir freelance – que es mouen per totes bandes a la pista. Jo crec que l’era consultoria ha quedat relegada per a molt pocs clients, amb bastants diners per pagar i amb poc coneixement del que es fa.

La majoria dels que viuen del social media, s’acaben convertint en persones orquestra per a l’empresa en un rol entre màrqueting, periodisme, disseny gràfic, atenció al client i suport a vendes.

I després tenim a ….la resta: els que realment vivim del ‘social mierder’. Treballem en petites xarxes d’autònoms i anem fent serveis a mida per als nostres clients que, en molts casos, ens estimem molt. Vivim com molts autònoms, potser amb la diferència que no hem de perdre hores per anar a l’oficina – la tenim a casa – i tot i que físicament podem estar sols, cada dia parlem amb centenars de persones (entre col·legues, clients i comunitats virtuals). En projectes petits/mitjans, quan hi ha un equip cohesionat i relativament petit, som els veritables persones orquestra de la comunicació digital: fem estratègia i execució al mateix temps, monitoritzem la competència, colem un twit personal, ara fem una foto pel client i dos per un altre, escrivim al blog, ara programem un facebook, anem a formació i reunions per veure com està el pati... La nosta àrea d’actuació no està molt ben definida, perquè acabem fent una mica de tot: màrqueting, periodisme, xarxes, disseny, vendes, copy, relacions públiques, consultoria, formació. De fet, la meva experiència en els tres anys que porto gestionant comunitats digitals (a través de webs, xarxes socials, newsletters, blogs, presentacions….i el que sigui) m’ha fet adonar que el que es valora és, precisament, aquesta versatilitat de recursos i contactes per tirar endavant. I que si jo no ho sé fer, ja trobo algú que en sap i que sigui aquesta persona que ho faci.

La veritat és que no tinc gens clar en què treballaré d’aquí a cinc anys, però no m’amoïna gaire, perquè m’estic fent tota una especialista en domini del circ de cinc pistes.

Es pot viure essent un blogger o un YouTuber?

Potser sí, però en la majoria de casos, m’atreveixo a dir que no. No us creieu aquests contes d’Alícia al País de les Meravelles.

Un blogger famós, potser ho és perquè també està donant classes en una escola de negocis. Molts bloggers combinen la feina de portar el seu blog amb una altra activitat professional o gestionant la comunicació digital per a altres clients. Ser una ”celebrity blogger’ i que et paguin per anar a una presentació d’un perfum és paral·lel a ser una model que representi una marca per a una empresa. N’hi ha, però no són la majoria. Moltes ho voldrien ser, però no hi arribaran mai (encara que fardar online és molt fàcil , però la realitat no concorda).

viure del social media
Ens identificaràs perquè som els frikies que ho apuntem tot via mòbil

En quant als YouTubers, alguns sí, però la veritat és que a Europa costa molt més viure de la publicitat de YouTube que als EUA. Conec alguna persona que té un molt bon canal amb ingressos, però que combina la seva activitat amb la consultoria sobre implantació d’estratègies a You Tube (tornem als exemples de feina incials, doncs). En la majoria dels casos, tampoc pronostico que els gamers tinguin ingressos regulars d’aquí a 5 anys a menys que no es reinventin o revenguin el seu canal. Novament, molt pocs arriben a dalt de tot.

 

Sortint de les diverses bombolles que ens han dut a la crisi, alguns gurús s’han dedicat a vendre fum en forma de ‘social media’ (paraula que més de la meitat no pronuncien ni en català, ni en castellà, ni en anglès, sinó en un mix espantós). La veritat és que no tinc gens clar en què treballaré d’aquí a cinc anys, però no m’amoïna gaire, perquè m’estic fent tota una especialista en el domini de circ de cinc pistes.

Fa temps vaig llegir al twitter una conversa entre l’ @albertcuesta i en @ganyet l’ expressió de ‘social mierder’, la veritat és que donat el panorama actual, no podria ser més encertada. No et sembla?

Xela Falgueras

 

 

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*