Saludar…amb petó o sense?

salutacio sense peto

M’agradaria pensar que els homes també us plantegeu si quan doneu la mà a una dona que acabeu de conèixer en un entorn professional us pregunteu si li heu de plantar un petó a cada galta.

A mi, la veritat, aquest costum que com a dona hagi de petonejar-me amb un home que acabo de conèixer en un àmbit professional, digueu-me rareta…però no m’agrada gens.

Fa un parell de dies mirava una notícia a la televisió i veia com una sèrie de polítics es donaven la mà entre homes i directament la mà i petó amb les dones. Sense ànims d’encendre un debat feminista, jo crec que les dones ens hauríem de negar a entrar en aquest joc. Una cosa és que em presentin una persona en un àmbit de relació personal, però quan estem en un entorn professional, doncs no hi veig el perquè. I si resulta que hem anat a un sopar de feina que ha generat molt bon ambient, quan ens acomiadem, doncs igual: ens donem la mà i …moltes gràcies!

saludar...amb petó o senseNo m’agrada perquè si realment volem la igualtat – llavors cridem que no cobrem igual que els homes…cosa certa en molts casos, malauradament – aquests gestos que poden ser merament simbòlics tenen molt de valor. En un entorn professional, fer una bona encaixada de mà és més que correcte.

En alguns casos he posat la mà prou endavant i allunyada de la cara de tal manera que el meu interlocutor no ha tingut massa opcions a fer-me dos petons. A costa de semblar potser un pèl maleducada o freda: per què? Per què acabem creant situacions una incòmodes si no acceptem aquest protocol absurd?

Encara més ridícula és la situació en la què dues dones també ens hem de fer dos petons mentre encaixem les mans.

Jo no crec que calgui fer cap petó. I no crec gens amb l’excusa d’allò que el caràcter mediterrani…doncs si d’això es tracta em passo directament al bàndol nòrdic i anglosaxó.

Treballo amb molta gent amb qui fem equips molt eficients i tenim poquíssima interacció cara a cara, perquè ens comuniquem de forma molt àgil per mail, whatsapp, hangout, skype…i el que sigui. Gent a qui tinc molt d’apreci i respecte tant en l’aspecte professional com personal. I que potser sí que em vindrà de gust abraçar-me o fer-li un parell de petons, però perquè ja hem arribat a compartir moments que ens han unit i l’ocasió s’ho mereix. Però amb gent que no és del meu equip, amb clients, proveïdors…ho trobo innecessari.

Quan treballava en una oficina amb molta altra gent, no em feia mai un petó amb els meus companys de feina i molt menys se m’hagués acudit fer-li un petó al meu cap (i menys si era un home). Aleshores, no és ridícul que si estic amb un col·lega amb qui no li he fet un petó, li acabi fent al client quan el visitem tots dos?

Una salutació sense petó no és descortesia. És deixar clar el respecte i la distància professional que crec que s’ha de mantenir.

No és banal. A mida que em vaig fent gran, entenc que potser a un jove de 30 anys no li vingui gens de gust fer-li un petó a una dona de cinquanta. Normal!

Proposo que les dones comencem una creuada on només donem la mà i siguem molt respectuoses, sense oferir la galta.

Qui s’hi apunta?

Pla B: expliqueu-me, si us plau, per què sí que hauria d’acceptar de molt bon grat fer-me petons quan dono la mà en l’àmbit professional.

 

Xela Falgueras

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*