8 de març: ni a favor, ni en contra. Sinó tot el contrari.

8 de març: dia internacional de la dona.

Hem arribat a uns extrems que si no hi estàs totalment a favor, ja se’t pressuposa que hi estàs en contra.

M’imagino que el 99% de dones que han tingut accés a l’educació i la cultura en l’època postfranquista, tenim prou seny com per defensar tots els principis que mouen el moviment #8M. I sí, encara ens queda molt camí per recórrer….la pregunta és: com el recorrem (no sota quin eslògan).

Digueu-me carca, però vull exposar algunes reflexions:

Qui és més feminista?

És més feminista una noia de 18 anys, militant en un partit antisistema d’extrema esquerra, amb 4 piercings i 3 tattoos (tots molt ‘fashion’) que la meva sogra que va quedar orfe de pare durant la guerra civil, que es va casar i va ‘reproduir’ un model de ‘família clàssica’ criant a casa 4 fills, cuidant una mare malalta – i després la sogra – sense cobrar ni un duro i a sobre combinant el davantal de la cuina amb les ungles ben pintades per quan havia d’acompanyar al seu marit a un sopar?

Quan comença la revolució feminista?

La revolució feminista, comença abans o després del moment en què una dona és mare? Als 20 anys jo també pensava que em menjaria el món i que tenir fills no m’impediria tenir una brillant carrera professional…Als 50, vull que la brillant carrera professional la tinguin les meves filles, que estudïin, viatgin, aprenguin i siguin lliures per fer el que vulguin. Segurament, sí, de forma subtil, estic reproduint el model clàssic de família, i he estat jo qui ha renunciat a la meva llibertat professional i personal, a canvi d’una estabilitat familiar i un benestar emocional. He decidit que elles passen per davant meu, quin problema hi ha? O és que ‘jo passo per davant de tot’ és millor que obrir la porta als altres?

El feminisme, és un moviment mainstream de societats benestants? Les dones realment desafavorides, se senten feministes?

En un món on els homes tenen un paper predominant, la defensa d’uns drets, s’ha de fer des de l’extrem? Per a mi, res pitjor i més estereotipat que un ‘mascle agressiu darrere el volant’ o una ‘dona histèrica cridant fora de control’. Estic, novament, reproduint rols? No sóc lliure per defensar les meves creences sense cridar i adoptar una estratègia de fets consumats i ‘anar fent’ per avançar?

El fet que amb la meva parella (disculpeu, em vaig casar amb un home, ….pel civil – això ja era bastant per a l’època…) hàgim decidit repartir-nos les ‘tasques de la comunitat familiar’ reproduint un ‘model semi clàssic’ (perquè jo treballo, però majoritàriament des de casa), em fa una ‘masclista’? Això implica que no tingui respecte per al col·lectiu LGTBI ? O que no pugui parlar amb algú que hagi decidit tenir un model personal i/o familiar diferent?

8M: vaga sí, vaga no

Clar, segurament, per això es fa l’aturada avui. Per totes les dones – i suposo que persones, per extensió – com jo, que no ho veiem molt clar tot plegat. En el fons hi estic totalment d’acord, però en les formes no sé què dir. No sé com posicionar-me. Abans eres ‘masclista’ o ‘feminista’ o ‘tantsementfotista’.

Ara ja ets transfòbic, micro-masclista, … No em doneu elecció. No em puc posicionar, perquè digui el que digui, com que no tinc 18 anys, ni tinc piercings, ni he anat a fer de piquet aquest matí, ni he cridat consignes revolucionàries….ja estic etiquetada.

Per tant, ni a favor ni en contra. Sinó tot el contrari.

He fet una petita broma a casa – que no ha estat ben rebuda per les meves descendents: “Avui no faré la rentadora”. M’han mirat amb mala cara.”Això no fa gràcia”.

No ho han verbalitzat, però ja tinc una altra etiqueteta de micro-masclista.

Puc no fer LA rentadora, i potser sí que puc posar EL rentaplats avui? Què faig, el cistell de la bugada està a rebentar. Tinc l’agenda de feina a tope avui i demà i el cap de setmana m’agradaria anar a visitar uns amics i fer altres coses ‘meves’…La poso, o no la poso, la rentadora?

Xela Falgueras

 

Dia Internacional de la Dona

1 Comment

  1. Ei, m’ha encantat. I hi estic d’acord. Si no penses com la majoria creu que hauries de “pensar” se’t col·lo a l’etiqueta. Si no dones la teva opinió en algún tema, també et col·loquen l’etiqueta i resulta que tu només has decidit no opinar, o no tens ganes de parlar o el teu cap està confeccionant la llista del menú per la setmana! …tot plegat visca les dones, TOTES!

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*