Mamis bloggers #AlgúHoHaviaDeDir

Vagi per davant que en conec moltes de ‘mamis bloggers’ i aquest article no pretén ser una crítica sinó una reflexió.

Sóc una carca?

T’has fixat que hi ha tota una sèrie de bloggers i instagrammers que cada dia ens mostren totes les cucades de la seva descendència?

És el que jo anomeno les ‘mamis bloggers’.

Dones que en un moment de la seva vida van ser mares i a partir d’explicar la seva experiència des de l’embaràs, continuen la seva aventura mostrant-nos en viu i en directe l’alletament del seu nadó, la primera papilleta, les primeres passes….o directament avui hem anat a jugar al parc, darrer dia d’escola…fins a ‘estem en aquest esdeveniment’, avui ens han convidat al desfile X, a la presentació Z…

Dones que han aprofitat l’altaveu de les xarxes socials per tornar-se micro-influencers. Dones que han sabut aprofitar la seva activitat i les seves habilitats per escriure i explicar històries en imatges, per a crear una comunitat molt activa. Comunitat normalment composta per altres mares primerenques, per defensores de l’alletament a demanda, de la criança amb vincle (attachment parenting) , el porteig (porteo), defensores i detractores del Mètode Estivill, …i tutti quanti que fan de la maternitat la millor experiència de la seva vida. #Perfecte!

I també, de retruc, s’hi han afegit homes que – què caram! – també reivindiquen un paper actiu en la criança de la seva descendència. #BenFet!

I tot el que està relacionat directament amb l’embaràs i la criança es va ampliant a life-style, tendències de mares modernes, moda infantil, complements i gadgets-mil imprescindibles per al teu bebè….i suma-i-segueix.

On és el negoci?

1. INVERSIÓ INICIAL

La inversió inicial sol ser més de temps i creativitat ( obrir un blog, informar-se, escriure i fer-ne difusió no és massa car en diners). A partir d’aquí, es va construïnt una comunitat activa i rellevant – a base d’escriure al blog i gestionar molt activament algunes xarxes socials ( bàsicament facebook i instagram). Algunes bloggers, però, no poden esperar un any a fer créixer la comunitat i ‘tiren pel dret’ comprant seguidors a les ‘like farms’. Altres decideixen tenir una vida social molt activa (van a tots els esdeveniments i més) per a poder tenir molt i molt per explicar, per tant, fer créixer el SEO del seu blog a un ritme intens. D’altres, realment, estan en una fase expansiva de la seva vida i els falta temps per llegir, aprendre i escriure les seves vivències al més mínim detall.

 2. TOCA TREURE RÈDITS

• Publicitat al blog – les bloggers comencen a vendre espais publicitaris a la web (banners, robapàgines…), recolzades per les excel·lents xifres de visites i l’espectacular nombre de seguidors i interaccions ( això depèn, aviat es veu si han comprat 5k followers…si a una imatge només tenen 50 likes).
• ‘Branded content‘ – ja sigui a la web o a les xarxes socials. Moltes vegades aquest ‘branded content’ és més branded que res. Algunes bloggers que no volen fer malbé el seu timeline, han troban a l’Instagram Stories una eina ideal : fan promocions flash (una a diari, i en molts casos amb més d’una imatge o vídeo) i la seva galeria conserva encara l’essència inicial ‘no publicitaria’.
• Accions com a micro-influencers (…o no tan micro!) – assistència a esdeveniments organitzats per marques. A canvi d’assistir i tenir un lot de productes – moltes vegades en primícia – han d’escriure un article i fer difusió en algunes xarxes. Aquesta simbiosi sol funcionar molt bé per ambdues parts, i a mida que la blogger va pujant de categoria, ja té fins i tot unes tarifes per ‘escriure un post’ ‘fer un tweet durant l’esdeveniment’…i el que vulguis.
• Posicionar-se com a experta en gestió de xxss per al sector maternitat – d’aquesta manera, la blogger ja comença a treballar com a consultora per a altres mamis-bloggers, o fins i tot per ajudar a marques a trobar altres mamis-blogers i definir estratègia de comunicació online per arribar al públic final. D’aquesta manera s’obre un nou ventall d’opcions:
  • Fer de Community Manager /Social Media Strategist – molt lligada a l’anterior.
  • Formació – aquestes mamis-bloggers es van fent súper-especialistes de gestió de comunicació online dins un sector que té moltes marques i molta activitat i rendabilitzen el seu aprenentatge oferint cursos de com gestionar xarxes i continguts per a una comunicació online efectiva.
  • Organitzar esdeveniments per a altres mamis-bloggers o per a marques, seleccionant les influencers-assistents, tipus d’acció, etc.
  • etc.

3. LA MONEDA DE CANVI

No pensareu que “busca’t la vida” no hi posarà cullerada a tot això? He organitzat esdeveniments amb mamis-bloggers, i moltes em mereixen tot el respecte . Algunes tenen una actitud és genuïna, ja que els ingressos provenen d’altres fonts i la seva activitat com a bloggers acaba essent una diversió o una àrea d’esplai personal.

Altres, en canvi, només de convidar-les i rebre el pack de tarifes i condicions – i comprovar que tot és un fake o que van de sobrades – ….doncs, què voleu que us digui?

Perdoneu, però jo també sóc mare. I com a tal, estarem tots/totes d’acord que ‘COM ELS MEUS FILLS NO HI HA RES’. Només faltaria! La meva experiència també va ser….única. El que passa és que al 1999 (algú se’n recorda de la bombolla rebentada el 2000?) no hi havia la bogeria de xarxes socials ni la passió per tenir likes a tort i a dret.

(…) realment hem de fer que una primera dent, una rialla innocent….sigui carn de canó d’aquest circ de vanitats?

Però veient que al final a les xarxes hi tenim una bona barreja de robots, fantasmes, posturetis, adolescents sense criteri, gent que només té enveja i per això fa un like, altres que pensen que ‘pilotejant-te’ aconseguiran coses, mamarratxades vàries, trolls, …realment hem de fer que una primera dent, una rialla innocent….sigui carn de canó d’aquest circ de vanitats?

Tota aquesta mainada que es desperta saludant a un ‘Instagram Stories’ o explicant el seu dia a dia en imatges a canvi d’uns likes, uns biberons moderns gratis, una invitació amb la influencer de torn…algun dia faran un retret a les seves mares per no haver preservat la seva intimitat?

Si jo fos mare ara, cauria també a la temptació ?

I, aniré més enllà, si hi ha una llei de protecció de menors...tot això (encara que sigui, óbviament, amb el consentiment dels pares) no s’hauria de contemplar? Ens escandalitzem perquè s’estan ‘lolatitzant’ nenes de 8 anys…i no perquè nadons de 2 dies s’exposen per sempre eterna-eternorum a internet…?

Sóc una carca?

Xela Falgueras