El meu amor-odi a facebook (I)

Els darrers canvis a facebook amb la inclusió dels hashtags m’han superat! #aPastarFang!

Segons el propi facebook, m’hi vaig registrar el 12 de desembre del 2008. Recordo que feia uns mesos que aterrava de Mallorca al Vallès Oriental i suposo que devia tenir un rampell de reconnectar-me amb gent de la meva història i llocs passats, tot i que reconec que va ser una amiga qui em va punxar per “fer-me de facebook” per connectar amb una gent que havíem conegut en un viatge al nord d’Europa durant la nostra adolescència.

De mica en mica, amb tantes hores a FB em vaig anar tornant una #SúperUsuària i ja vaig veure com molts dels meus amics fa una mica més d’un any arronsaven el nas perquè FB els obligava a canviar el seu perfil a l’estil del “timeline”

Fa més de 15 mesos, vaig decidir enfocar facebook com una eina potent de comunicació i vaig anar veient com interpretaven els usuaris tot el que es feia des de la rere-botiga: els grups canviaven també la seva configuració, apareixien les pàgines de fans, un usuaris es podia obrir a “subscripcions” , publicacions per a “amistats classificades”, publicitat a la dreta, dins del timeline, canvi en el menú superior….en fi, de tot #QuéTeVoyAContarYo. Alguns més perceptibles que d’altres i sempre amb polèmica acompanyada pel rerefons de la privacitat de les dades….

Confesso, que mentre jo estava a FB, tenia un amor incondicional pel seu major rival: twitter! Ai! Twitter va ser un amor a primera vista : tan àgil, directe, senzill, punyent, que em feien riure els seus hashtags, que gràcies a ell he conegut/desvirtualitzat persones que ara són claus en la meva vida professional/personal…#TwitterMyLove 😉

Facebook és el germà gran que va néixer i va ser el “rei del mambo” a les xarxes socials quan els mòbils ja començaven, però encegat per la seva “bellesa i èxit” els va menysprear.

Twitter, el germà petit, va pensar que com més senzill i obert millor. De bon principi ja va néixer per ser mòbil, ràpid, directe….El germà gran tenia massa problemes amb la privacitat de dades per poder buscar un forat ràpidament. I no se’ls va ocórrer res més que posar-se al Nasdaq i comprar Instagram, pensant que així serien “mòbils”. #oletu!

#EtFelicitoFill : arronsada de nas de tots els iPhone-lovers, en veure que el seu preuat IG deixava de ser exclusiu, i deixava de ser l’excusa per fer trobades i fardar/conèixer les darreres novetats de can apple.

Facebook va pensar que per què no copiar bones idees de Google. I així va néixer l’ EdgeRank: sí, com més interactues amb gent ,més les veus….i idem per situació contrària. #Glups!

Voleu que us digui? Pífia rere pífia . Els usuaris de facebook no entenen el 80% dels canvis que es fan, són usuaris – amb tots els respectes – comodons i lents #PosatLesPiles, que volen la informació mastegada i processada, i a ser possible amb una mica de to “reality show”, cosa que per comunicar segons què a nivell d’empresa, té els seus inconvenients.

#facebook : grow up! no vas bé copiant #twitter, mai seràs com ell….

— busca’t la vida® (@buscatlavida) June 13, 2013

Ara amb els #FacebookHashtags, veurem com els “taurons de facebook” ens inunden els textos amb hashtags tal com s’està fent desagradablement dins d’instagram, perdent l’encant de les frases ben dites i acompanyades d’imatges – que no cal que siguin extraordinàries – suggerents i en harmonia amb el missatge.

Facebook, ets un #copión….ho vaig dir a twitter, tu no seràs mai com ell. I, a més, et dic una altra cosa: estic amb tu perquè et necessito (molts dels meus clients i potencials clients estan bojament enamorats de tu) però NO T’ESTIMO GENS!

Xela Falgueras

PD – en 24h publico la segona part…on explico com sobreviure a aquest desamor…