No tinc temps! Passar del dolç a l’amarg

No tinc temps! M’he d’organitzar! És l’última vegada que faig això…acabo uns quants projectes i a partir d’ara seleccionaré millor en què inverteixo el meu temps i els meus esforços!

Et sona aquesta cantarella? Per mi ja és com una banda sonora de fons. Quan vaig començar fa tres anys vaig pensar que ‘això de la desorganització és temporal’, ‘les coses s’aniran posant a lloc’…però no! No he après a viure dins del caos – sóc bastant instransigent amb el desordre, la impuntualitat i la feina barroera-  ni tampoc he après a controlar-lo. Com a molt aconsegueixo una setmana d’estabilitat abans no torno a sentir-me atrapada dins de la xarxa-trampa que jo mateixa m’he teixit.

Tinc el defecte (o virtut, depèn de com es miri) que m’entusiasmo tant amb el projectes que de seguida m’hi involucro com si fos jo qui l’està creant, en comptes d’actuar com a bona col·laboradora.

• El meu primer error és subestimar les hores que realment hi dedicaré. Com que sé que en els moments actuals la majoria de clients passa per situacions d’estretor, ajusto el meu pressupost i penso que l’experiència que em proporcioni el projecte també es pot considerar com a ‘pagament en espècies’. I és ben cert, però aquestes ‘espècies’ no paguen el carret de la compra.
• El segon error és pensar que m’he d’ajustar molt en el pressupost i que….potser aquest cas bé es mereix un bon descompte. Malauradament, molts dels meus clients no són experts digitals, i hi ha problemes tècnics que encara que els expliqui sonen a excusa (que el servidor és lent, que ara el plugin WPML té un problema i he d’accedir a l’FTP per pujar un arxiu php, que les imatges s’han de canviar totes de mida i de pes…) i, per tant, ja els soluciono sense dir ni piu, sense apujar el cost i per tant, a costa del meu temps que cada vegada es torna més valuós.
• El tercer error és pensar que si estabilitzo els meus ingressos com a autònoma les coses m’aniran molt millor. Suposo que com a moltes dones, el nostre temps pivota entre la feina, la família i, endevina quin és l’últim ruc? Sí, senyor! Nosaltres mateixes. El temps que tenim per a ventilar-nos, per a gaudir del nostre dia a dia, per anar a fer coses completament diferents…jo el necessito (digues-n’hi teràpia si vols). Per tant, moltes vegades prioritzo els meus clients per davant meu quan, en primer lloc, jo he d’estar bé perquè tot rutlli com cal.

Estic en una feina que combina eficàcia tècnica amb creativitat i us ben asseguro, que quan estic ‘embotida’ la creativitat no va enlloc més que als nervis, pressió i frustració de no poder fer el que en condicions normals em surt quasi instintivament.

I no em queixo gens! Tinc grandíssims-petits clients que em tracten més que bé i que fan tot el que poden perquè pugui incorporar-me al seu equip (en molts casos, són conscients que no em poden pagar el que voldrien, però per a mi això no és una prioritat), tinc clients que em donen carta blanca i escolten les meves propostes i les valoren molt positivament, em recomanen a altres persones, em paguen a menys de 30 dies i tenim un tracte personal i professional immillorables.

Tot i això, de vegades sembla que tothom es desperti al mateix moment i no dono l’abast. Aquesta falta de temps acaba convertint els moments dolços inicials en amargor. No vull ser la patètica que sempre va corrent atabalada, primer perquè dóna la sensació que no controles el que fas i segon, perquè necessito temps per a fer un cafè amb el client i conèixer-lo bé. Donar-li el temps que es mereix i, per sobre de tot, passar-m’ho bé.

Sí, encara que penseu que és molt naïf, al darrera de la meva feina hi ha passar-m’ho bé. Veure que aporto el meu gra de sorra a altres projectes, ser sempre positiva, treure ferro a les situacions més difícils i avançar en la feina per arribar a objectius.

M’he d’organitzar, eliminar els clients que em treuen la dolçor i aprendre a gestionar millor el meu temps. Sí i amb un sol objectiu: que cada cosa que faci la pugui viure a fons i m’ho passi bomba! Perquè al final, quan t’ho passes bé, el client ho nota, la teva comunitat digital també i els resultats són extraordinaris.

Xela Falgueras

Ens cal temps per a gaudir de les petites coses i que no ens amarguin les presses