objectiu: BLV forever!
Quants sms heu rebut amb desitjos per a un feliç 2013? Quants whatsapp amb vídeos, fotos i altres muntatges amb icones? Felicitacions a facebook, fotos a Instagram, missatges a twitter ? – quasi que podem comparar les festes i els menús de tots els nostres “following”….

La meva felicitació a IG va ser prou clara:
Tanmateix, si somniar és a l ‘abast de tots, val la pena somniar en coses grans i al mateix temps anar fent petites passes per poder assaborir cada fita assolida.#feliç2013 #happynewyear2013#newyearresolution #desitjosanynou
Encara no hem arribat a Reis i ja hem tingut un munt de trobades amb amics i família. Segur que tots, en algun moment, hem parlat de la crisi i dels seus devastadors efectes. Ja no ens atrevim a preguntar com va la vida….i la feina – “total paqué!” – ja sabem que no ens explicaran gaire coses bones.
La veritat, m’he hagut de mossegar la llengua en més d’una de les trobades per no aixecar-me enmig de la marea de desànim i crítiques contra el sistema financer i cridar:
- Doncs jo el dia 2 de gener me’n vaig a donar-me d’alta d’autònoms!
- Tinc un despatx que he pre-estrenat (sense mobles encara!) i tinc ja un munt de gent amb qui treballo des de fa vuit mesos i tinc projectes entrants….i segurament una segona “base d’operacions” a BCN!!!
- Sí, i treballaré més de 10 hores al dia i cobraré com si en treballés 4….o menys!… i què!
- Però faré projectes que seran MEUS i amb LA GENT QUE JO TRIO….i, a més, us he de dir que – no sé com m’ho faig! – a cada passa em vaig trobant més gent com jo (una colla de grillats?) que cada dia ens diem “aquesta crisi no és per a mi”.
- Gent que em diu “ens hem conegut per twitter i són encantadors! En 10 minuts ens han resolt el que el nostre antic proveïdor no és capaç de resoldre – a qui hem de perseguir perquè ens envïi un pressupost i ens ho faci”.
- Persones que porten molt temps lluitant i que ara volen parlar de “la felicitat”, i s’hi volen guanyar uns quartos i tot! ( i és que ho faran!)
- Dones que es meravellen que els obren les portes “empreses grans i de tota la vida” només perquè elles són educades i són responsables i serioses en els terminis de lliurament i en la feina ben feta.
- Persones amb qui vaig començar a treballar amb la idea de “fem-ho! no podem perdre oportunitats, si no ens en sortim ja mirarem què canviem”. Persones que em diuen “Xela, ja som grandets, no cal que ens diguem tot el que ens estimem i el que fem bé. Anem al gra i anem a parlar d’allò que encara no fem prou bé”.
- Persones que malgrat viure situacions familiars i de salut difícil, sempre tenen ganes de fer coses noves i cada fita assolida el viuen com un autèntic regal en la seva vida.
Ara fa 1 any estava “esperant” a que em cridessin per fer una substitució en algun Institut en un radi de 50 km de casa (ensenyant música, anglès, filosofia o fent aula d’acollida, d’especialitats no me’n faltaven!). La crisi i retallades ja començaven a ser considerables pel mes de febrer…Havia invertit més de 10 mesos durant el 2011 – més de 1000 hores – en preparar unes oposicions que van ser brillants….però que “per falta de punts” em van deixar a les portes d’unes llistes d’espera….que són unes llistes fictícies a hores d’ara. Dona, més de 40 anys, potser massa formada amb temps fora del mercat laboral…a on havia “d’anar a buscar feina”? Si pel que em paguéssin, tret el transport, els cangurs per filles, patapim i patapam…em quedaria amb 300€ i un esgotament vital que no em deixaria ni riure a l’hora de sopar amb la meva família?
Amb ganes de passar-ho bé, vam iniciar busca’t la vida amb la Natàlia i l’Elena. Companyes d’aventures a qui agraeixo immensament tot el suport moral que ens donem, tots els cafès, els riures, les estones de cosir, totes els seus consells i opinions…cada minut que he passat amb elles!
Rient, rient, elles estan tirant endavant “a quatre mans artesanies” i jo tinc a punt “la meva empresa seriosa”.
El meu desig pel 2013 : és seguir amb aquesta il.lusió de BLV per sempre!
Felic 2013!
Xela Falgueras







Hola Xela!!!
No puc estar mes d’acord amb tu!!! M’has fet ficar la “gallina de piel” amb aquesta reflexió!!
Ens ensortirem… i tant que si!!!!!
Ànims i molta empenta!!!
Pd. No et dessitgo “sort” perque amb aquesta actitud i vitalitat que tens no et caldrà!!!!
Brillant, Xela. Som en un mateix carro. Molt d’ànim i endavant!!!
Comparteixo la teva reflexió i em sento identificat, millor dit sóc culpable. Sóm uns “grillats”, però molt “feliços” de ser-ho. Som-hi! mirant endavant, vivint el present i no pensant en el passat. Tot és questió de passió i d’això a TU no t’en falta. Una abraçada!