Tirar-se a la piscina
Imatge amb CC de Moerschy
Ja ho sé, l’aigua és molt freda. Però és hora de tirar-se a la piscina.
Fa temps que el meu marit em fa entendre que amb el meu currículum hauria de poder optar a una feina millor que estar esperant en una llista d’interins d’una administració que cada dia la fa més immòbil. Que potser va ser un error dedicar tot el curs passat a preparar unes oposicions donades el caire que va prenent tot, perquè , al cap i a la fi, havia tret una nota brillant, però no tenia “punts d’experiència” i això em va desqualificar. Si tota l’administració funciona així, els que vinguin del món privat no cal ni que s’hi estavellin.
O sigui que he tornat al “mal” costum d’enviar CV via portals de feina…sense massa esperances.
Buf ! M’imagino els de RRHH descartant immediatament el meu CV perquè, o bé sóc massa gran, o bé perquè dic que sé fer moltes coses . Procuro no mentir, però és que quan un té una certa edat i ha hagut de canviar de país, casa, feina i buscar-se la vida – gràcies a uns bons estudis, però! – la veritat és que se saben fer bastantes coses.
Clar, és més barat contractar una persona ben jove, que els treballarà 14 h al dia i els dirà sí a tot?
No sé, la veritat és que potser que em comenci a creure que val més lluitar per CREAR la meva feina i no posar esforços en buscar-ne una a casa d’un altre.
Total: emprenedora.
Xela Falgueras
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!