Barcelona Bridal Week. Contes de princesa.

Via Empresa va fer un sorteig de dues entrades per al Barcelona Bridal Week (de fet era per al Saló Internacional NoviaEspaña ) a través del seu facebook, i no em vaig poder resistir de participar-hi, amb tant bona sort que…voilà! em van tocar i amb l’Elena vam decidir anar-hi.

No, no és que tingui en ment casar-me ni res per l’estil, però la curiositat de veure i viure en directe el glamour dels casaments de princesa era massa temptadora.

Vagi per endavant que una fira d’aquesta categoria, tampoc es veu cada dia. Però, quina gràcia tindria si us ho explico tot de color de rosa…o millor per a l’ocasió, de color blanc?

Em vaig endur més d’un disgust, una vegada tinc l’edat que tinc i he descobert que ni prínceps ni princeses…Aish! Un sector amb molts tòpics i certament l’espai firal n’estava ben ple. Si sou dels que creieu que les princeses Disney són només per a pel·lícules carrinclones, aquí us deixo una traca de material del meu revival.

LA MADRASTRA DEL CONTE:

• D’entrada, no saber si estava jo al lloc adequat. No em va quedar clar si la fira és un B2B o un B2C. Sospito que més el primer que el segon, però llavors segurament als professionals del sector tenir borinots com jo mateixa, tampoc els deu agradar massa?
• Noies-models-objecte desfilant amunt i avall amb fantàstics vestits blancs – alguna amb més gràcia que d’altres, tot s’ha de dir. Per dir-ho més clar: dones reclam a la porta dels stands…uish!
• El 80% del recinte era per vestits de dona, una secció amb joies (que no lluien res de res) i molt poca cosa per als prínceps blaus i els seus cavallers. O sigui, que el negoci és 100% per al públic femení.

• Molts dels expositors tenien una petita passarel·la on hi desfilaven precioses models amb vestits de somni. Sorpresa? En un d’ells posava al peu de la passarel·la ‘photos strictly forbidden’.

Sobretot, CAP FOTO!

• No podia creure el que llegia! En comptes de posar-hi la marca ben gran i dir feu fotos i compartiu-les i entrareu al sorteig d’una desfilada exclusiva...no! Res de fotos. Però no s’adonaven que tres stands més avall alguns sí que deixaven fer fotos mentre amb una copa de cava ( o xampany? ) futures casaderes amb les seves mares gaudien somiant amb el gran dia i el seu vestit de pel·lícula.
• El detall de la passarel·la no és únic. Uns que no esmentaré – no s’ho mereixen – tenien vestits de festa a preus tirats, botiga online i….

‘Sisplau, no et facis més fotos. El jefe no t’ha vist però no vol fotos’

Doncs vés per on, aquí hi ha la foto que el teu jefe que té botiga online no vol que em faci.

EL PRÍNCEP ENCANTAT:

• Em va agradar molt un home romanès que, fent-se passar per francès em va convidar a entrar al seu stand, em va ensenyar els seus vestits brodats a mà, em va explicar com els dissenyen i confeccionen i que tenen una flagship store a París i una altra…a Bucarest. Bravo! Ell no en va dir flagship store, però ho és. Em va preguntar a què em dedico, em va parlar del preu dels seus vestits…en fi, un venedor com cal! Em va donar dues targetes i em va dir que si feia un escrit els esmentés. Doncs sí, s’ho ha guanyat. Un 10 per GEVRIN PARIS!
• Alguns stands van decidir desmarcar-se amb un ‘aparador’ acolorit amb mosaic d’imatges que permetia donar intimitat als convidats de dins i trencar el blanc encisador que dominava a tot el recinte.

• Em va robar el cor la vespa-sidecar de l’entrada amb promo de TELVA. Això sí que és un photocall amb totes les de la llei! El vaig veure només d’entrar i em vaig assegurar que no marxaria sense fer-me una foto. Part del grup que ens acompanyava em va dir: ‘No t’atreviràs, oi?’ Vaja! Que no em coneixen? Educadament vaig demanar a un stand de la Fira si podia seure i fer-me una foto i em van dir que ‘clar que sí!’.

Això és un Photocall com cal! I gràcies a Instagram això ha quedat…de cine!

Darrera nostre, va començar una petita cua de gent per fer-se la foto.

Com que feia poc més d’una setmana havia estat al Handmade Festival  i allà hi havia tota la secció ‘Handmade Wedding’ amb un caire completament diferent, val a dir que aquesta fira segurament quedi per a sectors exclusius i moltes de les persones que optin per casar-se es decantin per l’estil ‘casament DIY’.

Doncs res! Ja vaig comentar a la redactora de Via Empresa que faria un article i que els avisaria quan estés acabat, tot i saber que…no és apte per al seu públic. Ho sé, els de busca’t la vida som més destralers

I van ser feliços…i van menjar molts nissos….o potser no!

Conte contat, aquí s’ha acabat!

Xela Falgueras